El dia 1 de Setembre 1971, neixia sota el ferm impuls d’un nucli d’una trentena de persones, la Penya Barcelonista de Mollet del Vallès. Aquest col·lectiu es configurava a l’entorn del Domènech Serrano, el seu president fundador.
Per aquelles dates, ja existien unes 180 penyes blaugranes al arreu, destacant les de Tarragona, Sabadell, i pel seu valor emotiu, la d’Alcalà d’Henares, a Madrid. Aquest petit reducte de barcelonisme va créixer molt lentament, entenent que el desenvolupament associatiu al règim anterior era força complicat. Tot allò que giravoltava a l’òrbita del Barça era rigorosament controlat, i a nivell estatutari, la jove Penya Barcelonista Mollet del Vallès, havia d’ésser molt primmirada.
Govern Civil censurava tota associació que insinués certa complaença amb el catalanisme. Existia poca llibertat de maniobra, però el nucli culé molletà començava a donar les seves primeres passes de forma decidida. La nova agrupació penyista assumia com a postulats principals en la seva gènesi la difusió de l’esperit barcelonista, el sentiment català apaivagat en el decurs de la Dictadura, i per extensió la defensa de les llibertats democràtiques.
En aquests més de 45 anys d’història de la penya molletana, s’han viscut moments difícils, principalment amb els canvis de presidència de l’entitat. La tensió sempre ha estat sufocada però, gràcies a l’agermanament de la causa única que va reunir a aquests culés de pro en la defensa d’una bandera i un sentiment. Dos colors, el Blau i el grana, i un lema, “Més que un Club”, són la nostra raó d’ésser.
El fet barcelonista a Mollet ha proliferat de forma espectacular en els darrers temps. Una bona mostra d’aquesta afirmació és el creixement progressiu que ha experimentat la Penya Barcelonista de Mollet i el rejoveniment dels seus integrants. L’edat mitjana de l’agrupació és de prop de 32 anys, del que podem deduir el pes específic dels joves culés d’aquesta vil·la.
Les relacions que mantenim amb la resta de penyes barcelonistes és immillorable. Es confeccionen desplaçaments conjunts amb altres col·lectius blaugranes per donar suport a l’equip, i la simbiosi entre els diferents focus de barcelonisme, i la coparticipació en les activitats que desenvolupen sota una senyera comuna, és la millor mostra.
